El passat dimecres 14 de maig va ser una data esperada amb ànsia per tots els culés d’arreu del món. Els seguidors blaugrana, monàrquics o no, tenien el cap i el cor fixats a València, concretament a l’estadi de Mestalla, on el Barça s’enfrontava al Atlètic de Bilbao per aconseguir el que podia ser el primer títol del triplet: la Copa del Rei. A banda de la tensió esportiva de la cita, es preveia que aquella nit també tindria moments de tibantor nacional mentre sonés l’himne de l’estat espanyol i fessin la seva entrada a l’estadi el Rei Joan Carles i la Reina Sofia. En aquest sentit, la “Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catalanes” havia repartit entre els assistents al camp uns cinc mil xiulets per animar l’ambient mentre sonés l’himne.
Els que van presenciar la festa van dir que els decibels dels altaveus de Mestalla superaven de bon tros qualsevol ordenança municipal de civisme, però tot i així els mitjans de comunicació van permetre que tots els teleespectadors fossin testimonis de la que va ser la xiulada més monumental a l’himne espanyol en molt de temps. Bé, tots els espectadors, no. Els que van sintonitzar TVE es van trobar que en el moment de retransmetre l’himne nacional la cadena feia una connexió en directe amb les unitats mòbils de Bilbao i Barcelona, mostrant les respectives aficions. Durant la segona part es va emetre l’himne –censurat, això sí- de tal manera que no se sentia cap xiulet, a més de mostrar únicament seguidors amb actituds respectuoses cap a tan notable manifestació nacional.
TV3 era l’altra cadena amb els drets d’emissió del partit, però no va alterar la retransmissió del partit. Mentre a Mestalla tenia lloc l’espectacular xiulada a l’himne, els locutors es limitaven a mostrar la seva estupefacció per l’espectacle que estaven vivint.
La polèmica va estar servida, i també la varietat de colors en la valoració dels fets. Des de la cadena SER els locutors criticaven l’actitud del assistents al camp pel què era una falta de respecte total als que s’estimen Espanya. A TV3 els locutors destacaven la germanor que es vivia entre les dues aficions, ja que tant bascos com catalans donaven l’esquena a ses majestats i protagonitzaven l’espectacular cridòria.
Les conseqüències del que es va viure a Televisió Espanyola no es van fer esperar, i l’endemà del partit i enmig d’una immensa ressaca blaugrana, Julián Reyes, Cap d’Esports de la cadena, va ser destituït. Mentrestant, TVE es va limitar a atribuir a un “error humà” la censura de l’himne.
La xiulada –i la consegüent destitució de Reyes- va seguir sent protagonista en els mitjans durant uns dies, apareixent tant en les seccions de política com en esports i columnes d’opinió. El debat va plantejar fins a quin punt la prèvia d’un partit de futbol retransmès a nivell estatal és el lloc idoni per reivindicacions polítiques, en tant que pot ferir sensibilitats als seguidors de l’espectacle.
I és que el vincle entre esport i política omple i seguirà omplint –agradi o no- rius de tinta. El que és del tot inadmissible és la censura momentània que es va produir a la televisió pública estatal, en un context com l’actual en què es pretén replantejar la cadena pública. El 14 de maig va semblar per un moment que tornaven els fantasmes de l’època popular, els Urdacis i la politització dels mitjans de comunicació públics. Accions com les que va protagonitzar Televisió Espanyola durant la prèvia del partit no han de tenir cabuda en un context de mitjans públics i llibertat en la informació dins la societat democràtica.
